ESPAI DE VIDA PER A LA GENT GRAN

A la Residència Nature posem un èmfasi especial en la atenció personalitzada i afectuosa. El nostre compromís en la cura significa que cada resident és considerat com un individu únic. El nostre personal qualificat està aquí per establir vincles estrets amb els residents, proporcionant un entorn càlid i acollidor on es sentin estimats i respectats.

Som conscients que el recurs residencial ha de ser la darrera opció per atendre una persona gran. Una persona ha d'estar el màxim temps possible a casa seva, al seu entorn, amb la família. Quan la balança es descompensa en relació al risc d'accidents al domicili, mala alimentació, horaris irregulars, mal control de la medicació, preocupacions, angoixa, claudicació... dels familiars...; en aquest moment és necessari ingressar per a una millor atenció a la persona.

És una decisió molt difícil, no s'està preparat mai i apareix el sentiment de culpa. Passades algunes setmanes o mesos, tot es veu diferent, hi ha un procés d'adaptació tant pel resident, la família i el personal.

Una adaptació a un centre residencial és sempre una adaptació a 3 bandes per part de lusuari, la família i el centre. Durant aquest temps tots tres ens anem coneixent; l'usuari ha de conèixer el funcionament del centre, les relacions de convivència amb altres companys i amb el personal; la família no només ha de fer el seu propi procés d'adaptació sinó que també acompanyar i entendre el procés del familiar; el centre també entenem les preferències en menjar, participació, habilitats socials, iniciatives, comportament,…

Durant el temps d'adaptació no podem realitzar les valoracions i conclusions abans d'hora, hem de deixar passar aquest període per poder valorar si el centre cobreix les necessitats i les expectatives que s'hi havien dipositat.

Durant aquest procés, per part del resident apareixen factors estressants que dificulten l'adaptació, com són: la sensació de no saber quin és el vostre lloc, no saber què fer, pèrdua d'identitat personal, tendència a l'aïllament, ruptura de l'estil de vida anterior, s'entra en una etapa de dol, pèrdua relacional i canvi en la quantitat i la forma d'interaccionar amb les persones significatives, sentiment de solitud.

Factors positius que ajuden i contraresten els factors estressants com són: importància que no se senti enganyat en l'ingrés, és bo que sigui coneixedor del que passa i si la situació cognitiva ho permet és bo que sigui conscient del que passa, que entengui la situació i el que significa; un altre factor positiu és mantenir contacte freqüent amb els familiars, contacte de qualitat (recordant moments feliços, divertits…), fer-los coneixedors de la vida diària de la resta de familiars (escola de néts, feina, amics…); evitar explicar preocupacions externes que ells no poden gestionar o implicar-se i només els pot causar impotència i preocupació; importància de la comunicació, necessitaran explicar com se senten, les pors, allò que no els agrada…. Com a familiars cal fer una escolta activa, sense magnificar les problemàtiques que puguin sorgir, sinó derivar als professionals del centre quan sigui necessari per poder-les treballar.

De mica en mica, els mateixos usuaris comencen a verbalitzar frases que ens demostren que l'adaptació va per molt bon camí, com són: voldria ser a casa, però sé que no pot ser, aquí estic bé, avui una senyora ha fet o ha dit … , estigui tranquils fills, tal dia no vingui perquè estem fent una activitat, la meva companya de taula es diu…, en tornar d'un passeig: ja arribem a casa, se'n va que trobarà molt de trànsit a la carretera i jo aquí estic bé.

Aquest procés d'adaptació per part del familiar també és molt dur (sovint més que el mateix usuari), apareixen molts dubtes com ara; si era el moment adequat, si encara podria haver estat al domicili, sentiment de culpa per abandonament, necessitat d'estar i saber què fa en tot moment….

Per ajudar en aquest procés també és important que es busqui suport, es pugui comunicar amb la resta de familiars, amb el mateix usuari i amb els professionals del centre; que es miri objectivament i racionalment allò que s'ha pogut millorar en el dia a dia de l'usuari (alimentació, higiene, solitud, estimulació, risc d'algun tipus d'accident domiciliari…)

De mica en mica, aniran arribant pensaments que també posaran de manifest que s'està acceptant la decisió de l'ingrés com a punt inicial d'adaptació, frases com: em va costar prendre la decisió i ha estat molt dur els dies de preparació i les primeres setmanes al centre , però ara el veig bé, el veig tranquil, ha valgut la pena fer aquest pas tan dur emocionalment, potser fins i tot no hauria anat malament haver-ho fet abans.

L'adaptació al centre és un procés complex i llarg que es podria dir que passa per diferents etapes: preparació/ preingrés, ingrés, adaptació i posterior integració a les dinàmiques del centre. És important que un cop decidiu que l'opció d'ingrés és la més necessària per al familiar, es faci una preparació tranquil·la, segura i amb passos ferms, així ells també se sentiran més segurs; i una vegada al centre és quan es comença plenament amb el procés. Aquest procés pot ser més o menys llarg depenent de la suma de diverses circumstàncies: de cada usuari, família, pors, grau de deteriorament cognitiu….

L'experiència porta a dir que pràcticament tots els usuaris acaben realitzant una adaptació satisfactòria entre 6 i 12 setmanes.

Hi ha molts centres, tots amb característiques i perfils més o menys similars però amb petites diferències. Segurament no es tracta de visitar tots els centres de la zona amb l'objectiu de diferenciar les bones residències de les dolentes, ja que és una observació i una vivència subjectiva. Del que es tracta és de trobar el centre que cobreixi millor les necessitats del familiar, amb el que s'ha sentit a gust, acollit, amb el que t'has pogut imaginar el familiar allà,... Alguns aspectes a tenir en compte són : centre gran o petit, amb jardí o sense, al poble o ciutat, cuina pròpia o no... però segurament dependrà molt més de les sensacions que s'hagin tingut amb la relació durant el període informatiu.